Els darrers anys, la planificació tant urbanística com de transports estan experimentant un viratge cap a la proximitat. Impulsar la proximitat geogràfica, desplaçaments de curta distància i una planificació basada en principis bàsics del cronourbanisme pretén resoldre problemàtiques mediambientals, socials i de salut. Aquesta perspectiva permetria reduir notablement el consum i les emissions d’energia i contribuiria a generar un transport més equitatiu i just, configurant una ciutat més saludable. Fins a dia d’avui no s’han establert els efectes reals de la proximitat en la mobilitat diària.

L’estudi proposa cobrir aquesta escletxa per mitjà d’un anàlisi sistemàtic de la naturalesa i l’impacte de les condicions d’híper proximitat en 15 ciutats mitjançant l’ús d’aparells de rastreig a fi de provar la seva eficàcia en els canvis de patrons de mobilitat actuals. Més enllà d’això, es proveirà la primera definició amb base científica al voltant de la proximitat urbana i què configura una política de proximitat urbana, obrint noves oportunitats per la recerca.

Les hipòtesis principals es basen en tres factors. Primer de tot, que la concentració espacial de les destinacions bàsiques diàries té un impacte positiu en aspectes com la distància viatjada i el temps invertit en desplaçaments. En segon lloc, que aquests efectes estan estretament relacionats amb l’entorn socioeconòmic i el context cultural local. Finalment, provar que la proximitat esdevé especialment benèfica per la inclusió i la salut de grups de població vulnerables.