Aquest projecte de recerca té com a objectiu realitzar una anàlisi multicase en diverses ciutats per provar els efectes de les polítiques urbanes transformadores que fomenten la proximitat urbana. Així doncs, aquest projecte es centra en la resolució d'un dels principals reptes de la societat: descarbonitzar la mobilitat i crear un sistema de transport més sostenible. Els enfocaments tradicionals han fracassat a l’hora d’assolir canvis significatius en les emissions del sector del transport o una reducció significativa dels seus impactes ambientals negatius, ja que s'han centrat principalment en fomentar que els individus facin eleccions de transport més sostenibles i en invertir en solucions tecnològiques com els vehicles elèctrics i els motors més eficients per reduir les emissions. Com a resposta, han sorgit recentment polítiques que busquen utilitzar el disseny del medi ambient construït per induir comportaments de viatge sostenibles mitjançant la creació de dinàmiques de proximitat. La planificació per a la proximitat pot constituir efectivament una via valuosa cap a un futur de transport més sostenible, equitatiu i acceptable. No obstant això, és un àmbit poc investigat dins del camp de la planificació urbana, amb una manca de consens sobre una definició i metodologies per a la seva mesura, i una escassetat d’evidències empíriques sobre els determinants de la proximitat, tant a nivell del medi ambient construït com de la població. També hi ha una manca gairebé completa d’evidència científica que recolzi la idea que els entorns de proximitat poden canviar significativament el comportament de viatge i el grau en què la planificació per a la proximitat pot limitar les emissions relacionades amb el transport o crear sistemes de transport més justos i igualitaris, ja que fins ara cap estudi científic ho ha mesurat empíricament. Les ciutats no poden continuar planificant per a la proximitat si les vies teòriques cap a impactes ambientals més baixos i una major justícia social encara no han estat testades i validades. En aquest context, el projecte planeja (a) desenvolupar un índex de proximitat urbana (UPI) comparable i modelar els principals determinants del medi ambient construït de la distribució de les condicions de proximitat dins de les cinc ciutats espanyoles seleccionades; (b) mesurar objectivament la mobilitat diària en àrees amb diferents llindars de proximitat i avaluar l'èxit de les polítiques transformadores en fomentar els desplaçaments de curta distància en modes actius; i (c) analitzar els impactes ambientals de les polítiques de proximitat i les condicions urbanes de proximitat mitjançant la modelització del potencial de les polítiques que promouen la proximitat per reduir la propietat de vehicles per càpita, les distàncies recorregudes i els nivells d’emissions de CO2 i altres contaminants atmosfèrics clau. Juntament amb això, pretenem entendre com les condicions de proximitat afecten les decisions de viatge dins de la llar i la distribució equitativa de l'accessibilitat a oportunitats i també examinar els determinants de l'acceptabilitat i l'oposició a aquests nous tipus de polítiques. El projecte s’alinea amb les prioritats temàtiques del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2021-2023, específicament l’acció estratègica 5, clima, energia i mobilitat, i l’Estratègia de Mobilitat Segura, Sostenible i Connectada del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.