Els efectes de la pandèmia de la COVID19 han posat a prova la resiliència del nostre sistema de transport forçant a la població a alterar els seus hàbits de mobilitat. Aquesta, en la seva funció de proveir accessibilitat a les necessitats bàsiques, s’ha hagut d’adaptar a les noves circumstàncies que han portat a un volum elevat de població a optar per nous models de transport com ara bicicletes, motocicletes i patinets elèctrics i vehicles compartits, un grup de mitjans que coneixem com a micromobilitat.

El present projecte presenta un doble objectiu. En primer lloc entendre i avaluar els canvis de mobilitat provocats per la crisi de la COVID19 en totes les seves dimensions a partir de mètodes trans-disciplinaris i innovadors aplicats a diferents territoris (Barcelona, Sabadell, Reus) i grups de població (edat, gènere, renda). En segon lloc té l’objectiu de discernir de quina manera la disponibilitat d’accés als serveis de micromobilitat ha facilitat o dificultat la necessària adaptació a un nou paradigma de mobilitat.

Els resultats s’han d’enfocar en la presa de decisions relatives a dos aspectes clau: com mantenir els nivells de mobilitat dins un model sostenible i quin rol pot jugar la micromobilitat en la configuració de la mobilitat post-pandèmia.