El setembre de 2026 es compleixen deu anys des que Barcelona va implementar la seva primera superilla al Poblenou. Durant la dècada següent, les superilles es van convertir en un element emblemàtic de la transformació urbana a Barcelona i part d’un conjunt més ampli d’intervencions en l’espai públic, juntament amb les pacificacions, els carrils bici i els carrers escola, generant recerca sobre les seves dimensions ambientals, socials, econòmiques i polítiques.
Investigadors i investigadores del grup de recerca GEMOTT han contribuït a aquest camp examinant com s’experimenten, es perceben i es qüestionen les superilles i altres transformacions de l’espai públic a tot Barcelona. Anant més enllà del redisseny físic dels carrers i reflectint l’enfocament més ampli del grup en la mobilitat i les seves conseqüències ambientals, socials i territorials, aquesta recerca aborda, entre altres temes, l’acceptabilitat pública i la reacció adversa, les conseqüències electorals, el discurs mediàtic i les dinàmiques comercials.
Dos nous estudis desenvolupats dins del grup com a part del projecte ERC-funded ATRAPA també aporten perspectives importants a aquesta recerca. Exploren dues dimensions interconnectades de la transformació urbana: com avaluen les persones els canvis en l’espai públic i com es representen i es qüestionen aquests canvis en el discurs públic. Els resultats suggereixen que la reacció adversa no és ni uniforme ni impulsada per un sol factor. S’associa amb els efectes anticipats en la vida quotidiana, les percepcions de llibertat i equitat, la credibilitat institucional i les narratives polítiques i mediàtiques que envolten una intervenció. En conjunt, els estudis subratllen que les transformacions urbanes no són només projectes físics, sinó també processos socials, polítics i comunicatius.
L’oposició es deu realment als cotxes?
El primer estudi, Not just self-interest: How car dependence shapes the acceptability of street interventions in Barcelona, de Monika Maciejewska, Oriol Roig-Costa, Filippo Tassinari i Oriol Marquet, es basa en l’enquesta ATRAPA-BCN realitzada a 2.000 adults que viuen a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Examina el suport a les pacificacions, els carrils bici, les superilles i els carrers escola.
Tot i que els usuaris freqüents de cotxe semblen inicialment menys favorables, la freqüència de conducció deixa d’explicar l’oposició un cop es consideren els impactes personals anticipats i la percepció de pèrdua de llibertat. Tal com expliquen els autors,
«El que importa més és si la gent se sent dependent del cotxe i com esperen que la intervenció afecti la seva vida diària i la seva llibertat de moviment».
Al mateix temps, les creences sobre els beneficis públics i l’equitat social es mantenen positivament associades amb el suport, fet que demostra que l’acceptabilitat no es pot reduir només a les conseqüències personals.
Per què és important això? Si la gent està preocupada per com una transformació pot afectar la seva mobilitat quotidiana, les ciutats poden abordar aquestes preocupacions directament alhora que fan visibles i creïbles els beneficis públics i l’equitat de la intervenció.
Per què algunes transformacions urbanes respectuoses amb el clima esdevenen símbols de progrés mentre que altres desencadenen protestes i conflictes polítics?
El segon estudi, Media framing and political discourse of Barcelona’s urban transformations (2016–2024), de Serena Mombelli, Jerònia Cubells, Pablo Villar-Abeijón i Oriol Marquet, examina com s’han representat i qüestionat les superilles de Barcelona en el discurs públic. Durant l’última dècada, les superilles s’han convertit en una de les transformacions urbanes més reconeixibles —i controvertides— de la ciutat. Per examinar el seu retrat en el debat públic, els investigadors van analitzar 896 articles de diari i titulars publicats entre 2016 i 2024, utilitzant tècniques de processament del llenguatge natural (NLP) per fer un seguiment dels canvis en el sentiment i l’emoció dels mitjans al llarg del temps.
Els resultats revelen que la cobertura mediàtica va ser majoritàriament negativa, amb emocions com la ira i la por apareixent freqüentment en les discussions sobre les superilles. Els períodes de cobertura especialment negativa van coincidir amb protestes, disputes legals i campanyes electorals. Això suggereix que les narratives mediàtiques van reflectir i amplificar el conflicte polític. Al mateix temps, les preocupacions sobre la participació pública van sorgir com un tema central i es van vincular als esforços municipals posteriors per abordar aquestes crítiques. A més, un grup relativament reduït de periodistes va concentrar una gran part de la cobertura, il·lustrant com l’atenció mediàtica concentrada pot modelar la narrativa dominant al voltant d’una intervenció.
En general, l’estudi destaca que les transformacions urbanes no tracten només de carrers, trànsit o espai públic. També tracten de narratives, percepcions i lluita política. Com expliquen els autors, l’article demostra «el doble paper dels mitjans de comunicació com a reflex de l’opinió pública i com a escenari on les transformacions urbanes es legitimen o es qüestionen». Això ofereix lliçons importants per a les ciutats que busquen implementar canvis urbans sostenibles mantenint la legitimitat democràtica i la confiança pública.
Una línia de recerca del GEMOTT més àmplia
Aquestes darreres contribucions formen part d’una línia de recerca més àmplia desenvolupada per investigadors i investigadores del GEMOTT sobre la transformació dels carrers i la mobilitat a Barcelona.
Barcelona és un cas d’estudi clau en el projecte ATRAPA, finançat per l’ERC, que examina els factors que configuren l’acceptació pública, l’oposició i la reacció adversa cap a les intervencions en l’espai públic urbà i les polítiques de mobilitat sostenible. Podeu llegir més sobre el projecte al lloc web d’ATRAPA.
Estudis anteriors del GEMOTT han examinat si les superilles i altres intervencions en l’espai públic comporten un cost electoral. Els seus resultats qüestionen la hipòtesi que les intervencions de transport sostenible condueixen inevitablement a una reacció electoral adversa, alhora que mostren que les respostes polítiques varien segons el tipus, la ubicació i el context de cada intervenció. Altres recerques han abordat l’oposició a la ciutat dels 15 minuts a través del prisma de l’acceptabilitat de les polítiques climàtiques, destacant la importància de distingir les narratives conspiranoiques de les preocupacions substancials sobre la implementació, l’equitat i la participació. Més recentment, investigadors del GEMOTT han examinat els efectes de la pacificació en les dinàmiques comercials, afegint una perspectiva econòmica a com la reassignació de l’espai públic pot afectar els barris i l’activitat local.
- Maciejewska, M., Roig-Costa, O., Tassinari, F., & Marquet, O. (2026). Not just self-interest: How car dependence shapes the acceptability of street interventions in Barcelona. Journal of Urban Mobility, 10, 100270. https://doi.org/10.1016/j.urbmob.2026.100270
- Mombelli, S., Cubells, J., Villar-Abeijón, P., & Marquet, O. (2026). Media framing and political discourse of Barcelona’s urban transformations (2016–2024). Cities, 179, 107443. https://doi.org/10.1016/j.cities.2026.107443
- Fernández Núñez, M.-B., Orrego-Oñate, J., Triguero-Mas, M., & Marquet, O. (2025). Electoral consequences of urban interventions: The case of superblocks, school streets, and bike lanes in Barcelona. Cities, 165, 106130. https://doi.org/10.1016/j.cities.2025.106130
- Marquet, O., Fernández-Núñez, M.-B., & Maciejewska, M. (2024). The political price of superblocks: Electoral outcomes of sustainable transport interventions in Barcelona. Environment International, 189, 108789. https://doi.org/10.1016/j.envint.2024.108789
- Marquet, O., Mojica, L., Fernández-Núñez, M.-B., & Maciejewska, M. (2024). Pathways to 15-minute city adoption: Can our understanding of climate policies’ acceptability explain the backlash towards x-minute city programs? Cities, 148, 104878. https://doi.org/10.1016/j.cities.2024.104878
- Villar-Abeijón, P., Miralles-Guasch, C., & Marquet, O. (2026). The effects of pedestrianization on commercial dynamics: A quasi-experimental study in Barcelona. Applied Geography, 189, 103947. https://doi.org/10.1016/j.apgeog.2026.103947
- Villar-Abeijón, P., Miralles-Guasch, C., & Marquet, O. (2025). Can pedestrianization trigger gentrification? Analysis of Barcelona’s sociodemographic changes following pedestrianization schemes. Transportation Research Part D: Transport and Environment, 142, 104718. https://doi.org/10.1016/j.trd.2025.104718
Exploreu totes les publicacions del GEMOTT aquí.
Crèdits: https://www.barcelona.cat/imatges/ca/search/25808/resultat-de-les-millores-fetes-a-la-s/
