Durant els darrers mesos, entre març i maig de 2026, el projecte europeu Social and Environmental Justice in 15 Minutes —JiM— ha desenvolupat una intensa agenda d’activitats centrades en l’estudi de l’accessibilitat quotidiana, la mobilitat i la justícia social en el marc de la ciutat dels 15 minuts. En aquest context, l’equip del GEMOTT ha contribuït activament al projecte a través d’activitats de recerca participativa, col·laboració internacional i desenvolupament metodològic.
En el marc del paquet de treball 3 del projecte, els diferents equips socis estan aplicant una mateixa metodologia participativa a les diverses regions d’estudi. Aquest enfocament permetrà construir una mirada comparativa sobre com s’experimenten l’accessibilitat i la justícia en la mobilitat quotidiana en diferents contextos urbans europeus.
A casa nostra, les investigadores Monika Maciejewska i Verónica Mejía han liderat una sèrie de tallers participatius a Sabadell, una de les ciutats d’estudi del projecte. Entre els mesos de març i abril es van organitzar quatre grups de discussió amb comunitats locals diverses. Les sessions es van dur a terme en espais com l’Antic Mercat de Sant Joan, el Campus Sabadell de la UAB i en col·laboració amb l’Espai Dones Nouvingudes de Sabadell, un programa municipal adreçat a dones migrants nouvingudes.
Els tallers van permetre explorar com les persones residents viuen l’accessibilitat en el seu dia a dia: quins espais utilitzen, quines distàncies recorren, com es desplacen i fins a quin punt els serveis urbans responen a les seves necessitats quotidianes. A través d’exercicis de cartografia participativa i debats col·lectius, les persones participants van posar de manifest que la proximitat física no garanteix necessàriament l’accessibilitat. Les rutines quotidianes, les responsabilitats de cura, la disponibilitat de transport públic, la seguretat, el temps disponible o les xarxes de suport social condicionen profundament la manera com les persones accedeixen als serveis i espais de la ciutat.
Entre els primers resultats emergents dels tallers a Sabadell, s’observa que les percepcions sobre l’accessibilitat i la mobilitat varien notablement segons els grups socials i els contextos de vida. Aquesta complexitat és especialment visible en el cas de les dones migrants, les experiències de les quals mostren com la mobilitat quotidiana està fortament condicionada per les responsabilitats de cura, les limitacions temporals i les xarxes comunitàries. Els seus desplaçaments sovint combinen diverses funcions i s’organitzen al voltant de la vida de barri, on fins i tot les distàncies curtes poden ser percebudes com a exigents en funció de l’esforç requerit, la seguretat o la necessitat de desplaçar-se amb infants.
El transport públic, especialment l’autobús, apareix com un element clau per a l’autonomia quotidiana, tot i que també presenta dificultats relacionades amb trajectes llargs, fragmentats o poc eficients. Al mateix temps, les aportacions d’altres grups participants apunten a qüestions estructurals més àmplies, com les desigualtats en la connectivitat entre barris, la importància de la qualitat i familiaritat dels serveis, o el paper dels espais públics caminables, segurs i agradables en la configuració de les pràctiques de mobilitat. En el cas de les persones grans, l’accessibilitat es vincula especialment amb l’autonomia, la proximitat i la possibilitat de mantenir les rutines quotidianes i la vida social.
En conjunt, aquests primers resultats mostren que l’accessibilitat no és només una qüestió física o de distància, sinó també social, emocional i lingüística, i que està profundament vinculada a les pràctiques quotidianes, els entorns de vida i les necessitats diverses de la població urbana.
En paral·lel, durant el mes d’abril el GEMOTT va acollir un seminari a càrrec del Dr. Paolo Chevalier, titulat Mapping 15-minute city accessibility across European cities: From data pipelines to interactive maps. En la seva intervenció, Chevalier va presentar l’enfocament metodològic que s’està desenvolupant i implementant a les diferents ciutats del projecte JiM per cartografiar l’accessibilitat als serveis quotidians de diferents grups socials, amb especial atenció als modes de transport sostenibles. El seminari va mostrar com els mètodes GIS, les dades obertes i els fluxos de treball col·laboratius es combinen per produir eines interactives que facilitin l’anàlisi comparativa entre contextos urbans.
Finalment, del 19 al 21 d’abril, el campus de la UAB va acollir una reunió del paquet de treball 3 amb la participació de socis del projecte JiM d’arreu d’Europa. La trobada va permetre compartir resultats emergents i reflexionar sobre reptes comuns de recerca, com ara la comparació de l’accessibilitat entre ciutats i contextos nacionals diferents dins del marc del projecte. El programa també va incloure una visita de camp a Sabadell i una ruta d’estudi per Barcelona, vinculant els debats sobre justícia social i ambiental amb intervencions urbanes concretes i pràctiques quotidianes de mobilitat.
Amb aquestes activitats, el GEMOTT continua contribuint als objectius del projecte JiM, orientats a comprendre millor l’accessibilitat dins del marc de la ciutat dels 15 minuts. Els resultats preliminars reforcen la necessitat d’abordar l’accessibilitat no només a partir de la distància als serveis, sinó també des de les experiències viscudes, les pràctiques quotidianes i les desigualtats que condicionen la mobilitat de diferents grups de població.
El treball del GEMOTT dins del projecte Social and Environmental Justice in 15 Minutes —JiM— està finançat per l’Agencia Estatal de Investigación —AEI— en el marc de la Driving Urban Transitions Partnership —DUT—.
