La professora Carme Miralles-Guasch va participar al programa La sala de betevé, en l’episodi dedicat al documental La ciudad activa, una producció que reflexiona sobre com han de ser les ciutats del segle XXI i quins canvis cal impulsar per adaptar-les a les necessitats actuals de la població.
El programa planteja una reflexió àmplia sobre la planificació urbana contemporània, posant el focus en qüestions com la renaturalització de les ciutats, la mobilitat quotidiana, la proximitat, l’habitatge, la connectivitat metropolitana i el paper de l’espai públic en la vida urbana. En la seva intervenció, Carme Miralles-Guasch va destacar la necessitat de planificar les ciutats des de les pràctiques quotidianes de les persones que les habiten, i no només des de la lògica de les infraestructures, els edificis o les grans operacions urbanes.
Un dels elements centrals de la seva aportació va ser la importància d’entendre la ciutat més enllà dels seus límits administratius. En el cas de Barcelona, això implica pensar-la a escala metropolitana, tenint en compte les múltiples quotidianitats que connecten barris, municipis i espais de vida diversos. Tot i que les persones desenvolupen les seves activitats diàries en diferents punts del territori, els barris continuen tenint un paper fonamental com a escenari principal de la vida de proximitat.
La participació també va posar de manifest que la proximitat és una de les grans qualitats de la ciutat, però que no pot donar-se per garantida ni entendre’s com un privilegi reservat només a determinats barris o grups socials. Per això, les polítiques urbanes han de garantir que l’accés als recursos, serveis i oportunitats urbanes sigui equitatiu. En aquest sentit, la connectivitat i un transport públic de qualitat esdevenen elements essencials per fer possible una ciutat més justa i accessible.
El debat també va abordar la renaturalització urbana i els seus efectes socials. Miralles-Guasch va remarcar que incorporar més verd i millorar la qualitat ambiental de les ciutats és necessari, però que aquestes transformacions han d’anar acompanyades de polítiques públiques d’habitatge valentes que evitin processos de gentrificació i expulsió del veïnat.
Finalment, la conversa va destacar el paper de la bicicleta com un dels mitjans més eficients per a la mobilitat urbana i metropolitana. La seva consolidació, però, depèn de la capacitat de les administracions per generar les condicions adequades perquè es pugui utilitzar de manera segura, còmoda i quotidiana.
En conjunt, el programa ofereix una reflexió sobre com planificar les ciutats des de les necessitats de les persones que les habiten, posant al centre la proximitat, la justícia urbana, la mobilitat sostenible i la dimensió metropolitana de la vida quotidiana.
Podeu veure tot el programa i les intervencions de la Carme al següent enllaç: ‘La ciudad activa’. La sala: com es planifiquen les ciutats?
