El proper 6 de juny, la doctoranda Jerònia Cubells defensarà la seva tesi doctoral titulada L’experiència interseccional de desplaçar-se, resultat d’un procés intens i compromès de recerca dins el programa de doctorat. La tesi ha estat dirigida per la Dra. Carme Miralles-Guasch i el Dr. Oriol Marquet, i constitueix una aportació rellevant a l’estudi de la mobilitat quotidiana des d’una perspectiva interseccional.
Aquesta defensa suposa una fita important en la trajectòria acadèmica de la investigadora vinculada a GEMOTT, i convida a obrir un espai de reflexió entorn dels enfocaments crítics i les metodologies emergents que estan transformant la recerca en mobilitat, territori i justícia social.
RESUM
Les ciutats no són espais neutres, sinó que s’han configurat a partir de desigualtats històriques i socials. L’organització de l’espai s’ha cimentat en models que prioritzen la feina productiva i l’automobilitat, i que parteixen de criteris masclistes, edatistes, cisheteronormatius, classistes, colonialistes, capacitistes i capitalistes. Aquest enfocament ha menystingut la centralitat de les cures en l’organització de la vida urbana.
Les ciutats, els barris i els carrers resultants no només han ignorat les necessitats de la població que no gaudeix de posicions socials de privilegi, sinó que també han dificultat els seus moviments i limitat el seu accés a les infraestructures bàsiques. La planificació urbana, per tant, no només reflecteix desigualtats de gènere, classe, racialització, edat, capacitat o sexualitat, sinó que també les perpetua i les amplifica.
Amb tot, les limitacions en la mobilitat reverberen en altres drets fonamentals, com ara l’accés a l’educació, la sanitat, la feina o l’habitatge. A partir d’aquesta premissa, la tesi analitza la mobilitat de les persones adultes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona des d’una perspectiva interseccional. Aquest enfocament permet comprendre com diferents eixos de desigualtat —com el gènere, l’edat, la sexualitat o l’experiència d’un episodi migratori— s’entrellacen i influeixen en els desplaçaments.
S’estudien els moviments a peu, en bicicleta i en patinet elèctric, així com les externalitats del paradigma de mobilitat tradicional. D’aquesta manera, la mobilitat quotidiana s’aproxima des d’un punt de vista geogràfic, social i ambiental, considerant la posició en l’espai, el benestar i la contaminació atmosfèrica.
Els resultats mostren que l’experiència de moure’s per la ciutat no és homogènia, sinó que està configurada per dinàmiques de poder. Això influeix en el mitjà de transport emprat, la velocitat de desplaçament, l’experiència mòbil o la gestió de l’espai públic. A més, aquestes desigualtats tenen conseqüències ambientals i socials que repercuteixen tant en el benestar de les persones com en l’accés a la ciutat.
