La proximitat urbana i la seva influència en la cohesió social als barris és un tema clau en la planificació de les ciutats modernes. Un estudi recent, realitzat per Serena Mombelli, Oriol Marquet i Carme Miralles-Guasch, ha analitzat aquesta relació a partir de dades recollides en diverses ciutats espanyoles. Els resultats mostren que la distància als destins quotidians té un paper fonamental en la manera com es construeixen els vincles socials dins dels barris.
La distància als destins quotidians i la cohesió social
A partir de les dades analitzades, els investigadors del Gemott han utilitzat models d’equacions estructurals (SEM) per examinar com la distància als destins quotidians influeix en la cohesió social.
Els resultats han revelat que les persones que viuen més a prop dels seus destins quotidians tendeixen a tenir una major cohesió social en els seus barris. Aquesta cohesió es manifesta a través d’interaccions més freqüents amb els veïns, una major sensació de comunitat i un increment en la participació en activitats locals. D’altra banda, aquells que perceben que han de recórrer llargues distàncies per accedir a serveis bàsics, com botigues, escoles o centres de salut, presenten un sentiment de desconnexió social més marcat.
La percepció individual de proximitat
Un dels aspectes més rellevants d’aquest estudi és que la percepció individual de la proximitat juga un paper clau en la cohesió social. No només és important la distància objectiva als serveis, sinó també la manera com les persones perceben aquesta distància. Així, si un individu considera que els serveis essencials estan lluny, encara que en realitat no ho estiguin tant, l’efecte negatiu sobre la seva cohesió social pot ser significatiu. Aquesta percepció pot estar influïda per factors com la qualitat del transport públic, la seguretat en els trajectes a peu o la comoditat de les infraestructures urbanes.
Aquest fenomen posa en evidència la importància d’un urbanisme que tingui en compte no només la distribució física dels equipaments, sinó també com els residents experimenten i perceben l’espai urbà.
L’impacte de la distància percebuda en la cohesió social
L’estudi també destaca com una percepció elevada de distància amplifica l’efecte negatiu sobre la cohesió social. Quan les persones senten que han de fer un esforç considerable per accedir als serveis bàsics, sovint opten per reduir les seves interaccions amb l’entorn més immediat. Aquest aïllament pot traduir-se en una disminució de la participació en activitats comunitàries, menys relacions de veïnatge i una major desvinculació amb la vida del barri.
A més, aquesta percepció pot afectar més determinats grups de població, com ara les persones grans o aquelles amb mobilitat reduïda, per a qui l’accessibilitat als serveis és un factor determinant per a la seva qualitat de vida. En aquest sentit, la planificació urbana ha de considerar estratègies per minimitzar la percepció de distància i millorar la connectivitat dins dels barris.
La importància de la planificació urbana per a la cohesió social
Les conclusions d’aquest estudi posen de manifest la necessitat de dissenyar ciutats pensant en la proximitat i l’accessibilitat. Fomentar l’accés local als serveis i equipaments pot tenir un impacte positiu en la cohesió social, ja que facilita les interaccions entre veïns i contribueix a construir comunitats més connectades.
Per aconseguir-ho, les administracions i els urbanistes poden implementar diverses mesures:
- Desenvolupament de barris de 15 minuts: Promoure models urbanístics en què els residents puguin trobar serveis essencials, espais verds i oportunitats laborals a poca distància de casa seva.
- Millora de la infraestructura per a vianants i bicicletes: Un bon disseny dels carrers i voreres, acompanyat de mesures per garantir la seguretat dels vianants, pot millorar la percepció de proximitat i reduir la dependència del transport motoritzat.
- Transport públic eficient i accessible: Un sistema de transport ben integrat i fiable pot ajudar a minimitzar la percepció de distància i facilitar la mobilitat dins del barri.
- Creació d’espais públics de trobada: Places, parcs i centres comunitaris poden afavorir les interaccions socials i enfortir els vincles entre els residents.
Investigacions futures
Tot i les aportacions d’aquest estudi, encara queden aspectes per aprofundir. Un dels punts pendents és comprendre millor com es forma la percepció de distància entre els residents i com aquesta percepció pot variar segons el perfil sociodemogràfic de cada individu. També és important examinar com diferents tipus de serveis i equipaments poden influir de manera diferenciada en la cohesió social.
Finalment, serà crucial analitzar com els canvis en la infraestructura urbana, com ara la implementació de noves zones de vianants o la millora del transport públic, poden modificar tant la percepció com la realitat de la proximitat urbana.
Conclusió
La proximitat urbana no és només una qüestió d’accessibilitat als serveis, sinó que té un impacte directe en la cohesió social dels barris. Tant la distància real com la percepció subjectiva influeixen en les interaccions entre veïns i en la vida comunitària. Per tant, una planificació urbana que prioritzi la proximitat pot contribuir a la creació de ciutats més inclusives i socialment connectades.
