El nou article ‘How does transport scarcity affect the everyday lives of women? Herstories of daily mobility in Santiago de Cuba’, publicat per Monika Maciejewska a la revista Journal of Transport Geography, analitza com l’escassetat de transport a Santiago de Cuba afecta la mobilitat, el benestar i els rols socials de les dones, generant estrès, alts costos i estratègies d’adaptació.
La mobilitat diària a la ciutat de Santiago de Cuba es basa gairebé íntegrament en el transport públic (PT) i caminant, convertint-lo en un dels sistemes de transport urbà menys intensius en carboni a nivell mundial. No obstant això, la xarxa local de PT s’enfronta a nombrosos reptes. L’escassetat de materials, que ha persistit des de la dècada de 1990, s’ha intensificat en els últims cinc anys a causa dels embargaments imposats pels Estats Units, l’escassetat recurrent de petroli i la pandèmia de la COVID-19. La falta de combustible, vehicles i peces de recanvi ha portat a l’escassetat de transport, la greu reducció de la qualitat dels serveis de PT.
En aquest context, el nostre objectiu és explorar (1) com les dones experimenten la mobilitat en el context de l’escassetat de transport, i (2) com l’escassetat de transport afecta la vida quotidiana de les dones, atenent al seu comportament de viatge, experiències, estratègies d’afrontament i preferències. A més, busquem explicar com aquests reptes de mobilitat influeixen en altres rols socials i la participació de les dones passatgers en les seves activitats diàries.
Observem que les dones, que sovint combinen els rols dels assalariats i els cuidadors primaris, sovint experimenten nivells d’estrès i escassetat de son, a causa de la seva disponibilitat horària restringida. La falta de fiabilitat i la imprevisibilitat del sistema de transport local agreugen la dificultat de planificar les activitats diàries. La mobilitat sol requerir un compromís substancial de temps i esforç, que els passatgers només poden mitigar augmentant significativament les seves despeses de mobilitat. Esperar a una parada de PT requereix un compromís actiu, que implica una recerca constant d’oportunitats de viatge. Aquest procés sovint es facilita mitjançant el suport mutu entre els passatgers i les interaccions amb els treballadors del transport. Les experiències dels passatgers sovint es produeixen en condicions superpoblades i incòmodes, que són particularment difícils per a les dones grans, embarassades o menstruants, així com les dones que viatgen amb nens.
Fotografia: Sortkat
