El nou article “Disrupted intermodality: Examining adaptation strategies to public transport e-scooter bans in Barcelona” publicat per Oriol Roig, Carme Miralles-Guasch i Oriol Marquet analitza la intermodalitat, demografia i adaptació d’usuaris d’e-scooters.
L’article explora com els usuaris de patinet elèctric integraven aquests dispositius amb el transport públic (TP) abans que entrés en vigor la prohibició de l’ATM, i com tenien previst adaptar-s’hi. Es presenta un rati d’intermodalitat (IR) que mesura la freqüència amb què els usuaris combinaven el patinet amb el TP en els seus esquemes de mobilitat. És a dir, qui utilitzava el patinet exclusivament en combinació al TP (IR alt) i qui feia servir el patinet més enllà d’aquesta combinació (IR baix).
Resultats rellevants:
- La majoria d’usuaris intermodals (patinet + TP) eren homes joves d’entorns socioeconòmics més aviat baixos, i la majoria de desplaçaments estaven relacionats amb la feina o l’educació.
- L’IR està influït notablement pel lloc de residència: els que viuen fora del centre de Barcelona mostren taxes d’intermodalitat significativament més altes (el seu ús del patinet estava estrictament lligat a l’ús del TP, a diferència dels usuaris urbans).
- A grans trets, la prohibició no sembla que hagi d’estar tenint un impacte ambiental significatiu: poc ús del cotxe en resposta a la prohibició. Això sí, les afectacions i disparitats a nivell social, sobretot en retrocessos en temps invertit en desplaçar-se i temps restant disponible per a obligacions quotidianes, semblen significatives:
- (i) les dones tenen més probabilitats d’afegir més transport públic com a resposta a la prohibició.
- (ii) els usuaris més joves i els que viuen al centre de Barcelona són més propensos a utilitzar el patinet porta a porta com a resposta a la prohibició.
- (iii) els usuaris amb menys estudis tenen més probabilitats de deixar de fer el desplaçament afectat.
Per tant, es conclou que la prohibició segurament hagi agreujat les desigualtats en l’accés a la mobilitat, especialment afectant els grups d’ingressos més baixos que depenien de la combinació “time-effective” patinet + TP; i s’anima a les administracions a fer polítiques públiques més sensibles a potencials afectacions socials, més enllà de les consideracions tècniques que s’han tingut en compte en el procés.
