El proper 26 d’agost, la doctora Laia Mojica participarà al 35th International Geographical Congress 2024. On presentarà la seva investigació, “Transit as hyper-proximity and isolation contributor in the 15-minute city. També hi haurà la presència de la investigadora Jerònia Cubells on compartirà què ha après escoltant les entrevistes de Mobilitats Queer.
La doctora Laia a la seva presentació “Trànsit com a contribuent d’hiperproximitat i aïllament a la ciutat dels 15 minuts” presentarà un estudi que investiga la relació entre accessibilitat i equitat en els entorns urbans, centrant-se específicament en la facilitat d’accés als serveis socials fonamentals que inclouen serveis d’atenció, educació, subministraments, entreteniment i diversos modes de transport públic i no motoritzat. S’han determinat quines parts d’una ciutat compleixen els requisits del concepte de ciutat de 15 minuts per a ciutats com Barcelona, Madrid, València, Granada i Palma.
La investigació reconeix el paper fonamental que juga el trànsit a l’hora de facilitar l’accés a les funcions urbanes que s’estenen més enllà de les que es troben a poca distància a peu. A més, incorpora una avaluació del potencial de cada cèl·lula de la ciutat per acollir usuaris i residents d’altres regions de la ciutat. En conseqüència, les troballes aclareixen la presència d’espais d’hiperproximitat, hiperaïllats i de contenció dins d’aquests entorns urbans.
La doctoranda Jerònia presentarà “Queering cities: negotiating the right to feel comfort”. En aquest context, investiguem com les persones queer negocien la seva visibilitat mentre naveguen pels carrers de Barcelona per modular el seu confort. Entrevistem vint-i-dues persones i dones no binàries (incloent-hi cisgènere, transgènere i intersexuals) que s’identifiquen com a lesbianes, bisexuals, pansexuals o queer. També van demanar als participants que dibuixessin un Mapa de Socors, una tècnica utilitzada per situar geogràficament les emocions segons les diferents identitats, com el gènere, la sexualitat, la raça i l’edat. Els resultats mostren que els participants podrien optar per reduir la seva visibilitat en algunes parts de la ciutat per alleujar el malestar, de vegades fent-se ressò de discursos d’homonacionalisme per justificar el seu malestar. En espais de tolerància percebuda, els informadors potser no estan disposats a ajustar-se a la norma i prefereixen fer-se visibles no restringint les mostres públiques d’afecte, per exemple, ja que associen la visibilitat queer amb una experiència alliberadora i alegre. Per tant, les troballes revelen que els espais no només configuren les emocions, sinó la voluntat de confortar o resistir a la normativitat. Simultàniament, els espais i les identitats es transformen mútuament i es signifiquen a l’hora de disputar normes. Totes aquestes tàctiques espacials de resistència queer, arrelades en la realització de gènere i sexualitat, solen anar acompanyades de pràctiques de (auto)cura i unió i serveixen per reforçar la visibilitat i aliances queer alhora que afirmen el dret a sentir-se còmodes.
